Feeds:
Entrades
Comentaris

Buenos Aires

Com de costum, tan bon punt arribo a la ciutat, em dirigeixo a un centre d’informació i el més inesperat passa, em donen informació, em donen una guia amb itineraris de cada barri, molt útil.
El dia 24, després d’aterrar a la terminal i deixar les maletes al hostal Tango & Toros (no sabia que es deia així fins que era massa tard) faig el casc antic, als voltants de la plaza de Mayo:

Segueixo caminant en direcció a Puerto Madero.

Dia 25:

Dia 26, No puc veure el museu d’art modern perquè obren a les 11 i són les 9:30, segueixo direcció Boca
Un cop a Boca:

  • Un mural escenogràfic.
  • El teatre Galpón de Catalinas que van crear el mural anterior.
  • L’estadi de la Bombonera, l’estadi del Boca Juniors. Per veure el seu museu i l’interio, 30 pesos.
  • El Caminito.

Després de dinar pel barri (em foto un bon bife de lomo, un solomillo vamos, de puta mare) “agarro” el bus 152 i baixo a la plaça San Martin per veure el barri el Retiro:

Dia 27, barri de Palermo, agafo el metro fins la plaça Italia, veig:

  • Zoo, costa 15$ i dintre pots comprar menjar per donar als animals.
  • Jardí japonès on coincideixo amb el dia de Tanabata i es celebren una sèries d’activitats: vall masculí japonès, explicació del Tanabata, papiroflèxia,
  • Jardí botànic, gratuït.

La millor manera per accedir-hi del nord d’Argentina és des de Posadas on només surten uns coletivos especials els dimarts i dijous a les 8 del matí i poder passar la nit a Colonia Pelegrini. En pillo un i em costa 130$, una brutalitat comparant lo prop que està, 200km, però veient que he anat completament sol i amb un carretera, per dir algo, sense asfaltar, plena de fang i amb necessitat d’usar cadenes… menys mal del conductor i que el camió és un 4×4 perquè sinó… i això que tardo 7h en arribar!
Dormo en l’hotel Ñande reta que també organitzen excurisions amb llanxa i un tomb pel parc. Surt car, 420$ tot plegat.
Al marxar cap a Buenos Aires tinc tres opcions, tornar a agafar el mateix colectivo, això comportaria quedar-me una nit més, fer-ho en transfer (un cotxe particular que costa 300$) o comprar un bitllet en el bus regular per 30$, que surt tots els dies a les 17h. Tots fant l’última parada a Mercedes on hauré de comprar un ticket nou cap a al Capital Federal.
El parc està ple de vida, hi ha moltíssima fauns, molts ocells i animals reacustumats a l’home. També es que he tingut sort, però no està gents massificat i el poble tampoc és turístic.

Per veure les runes de San Ignacio Mini dormo a Posadas, a una hora en omnibus. Són unes runes de les tantes ciutats que van fer els Jesuites amb els natius.
Aprofitant que estic al poble de San Ignacio, visito el museu de l’escriptor Horacio Quiroga, que si no fos per la guia, no sabria ni qui és (viquipedia). La seva casa-museu es troba a 2km del centre del poble i no hi ha transport, bueno si, les meves cames. Pel tute que em faig no ser si val la pena haver-ho vist, ho sabré després de llegir algun llibre seu i poder entendre d’on treu la imaginació pels seus contes.
L’endemà el passo a Encarnación, Paraguai, per dir que hi he estat i perquè em van comentar que hi havia bons preus en quan a dispositius tecnologics. I és cert, però m’imaginava que més. El trajecte el faig amb barca, creuant el riu Paranà, és la manera més ràpida per arribar-hi. El què m’ha fet més gràcia són els seus busos, cossin primers d’Argentina.

Iguazú: “Epetacular”

Passo dues nits a Puerto Iguazú, i aquí bé la meva primera patillada, si, si, patillada i no parrillada, perquè em claven per la patilla 140$ al hotel Tierra colorada per nit i ho trobo un escàndol en comparació amb altres llocs, però es el que té no haver comparat abans.
En el fons no tenia cap més elecció, arribava a les 6:45 des de Corrientes i volia un hotel prop de la terminal d’omnibus per deixar les maletes i contemplar les cataratas ben aviat i estalviar-me la multitud.

Els dos dies van anar així:

  • Dia 17/07/08: Iguazú des d’Argentina: L’entrada costa 40$ i hi afegeixo el tour (150$), la gran aventura, que consta d’un passeig en camió durant 8 km, que m’ho podria haver estalviat, i una aproximació amb una peazo zodiac a les catarates, acabes batejat. Dintre el parc ho miro tot: l’illa San Martin, circuit inferior, circuito superior, el sendero Macuco i la Garganta del Diablo, que s’hi va amb un trenet. Entro a les 9 i surto les 17, acabo destrossat.
  • Dia 18/07/08: Iguazú des de Brazil: Només té un circuit gratuït amb l’entrada però té unes vistes molt més panoràmiques que les d’Argentina. Amb dues hores ho tens tot fet. Al sortir hi ha la opció de contemplar tot el parc des d’helicòpter per 100 dolars, és tentador. I Al costat, ha 100m, hi ha una zoo d’aus, rèptils i papallones que t’amplien els motius per passar a Brasil.
  • Dia 18/07/08 (nit): Iguazú des d’Argentina (nit): El dia abans reservo per tornar a visitar les cataratas del costat argentí, però a la nit, els dies de lluna plena organitzen visita més sopar, una altra visió “epetacular”.

No vaig tenir cap problema per la moneda a Brasil, tan als autobusos com els parcs i llocs de souvenirs et fan al canvi multiplicant per 2 els Reals perquè sortissin Pesos, quan la divisa està 1 a 1’7 però bueno…

Corrientes

Connectat amb Resistencia pel pont General Belgrano,corrientes es troba a 20km.
Al arribar-hi, el riu Paranà em fa de mar i li dono tots els punts per ser la ciutat en què hi estic més a gust (com a mínim de moment).
M’ha decebut un punt el murals dels carrers, ja que la comparaven amb nombre i bellesa amb les escultures de la ciutat veïna. Però tot ho ha arreglat el seu passeig costaner on em trobo de sobte amb un mini zoo força entretingut i l’esperada posta de sol, molt nostalgica.

corrientes

Resistencia

Deixo Salta a les 18:30 i en la terminal prenc el colectivo de fletchabus. Em costa 114$ per semi-cama i dormo semi-poc. Arribo a Resistencia cap a les 6:30 on hi passaré dues nits al Gran hotel Royal per 170$ en total.

A primer cop d’ull Salta i Resistencia són iguals però vas passejant i et vas fixant en petits detalls que marquen les diferències.

Totes dues tenen el centre en una plaça, aquí és la del 25 de Mayo i és el doble o triple de gran.
La gent condueix igual de malament, no saben qui té preferència, el que és un pas de vianants, el carnet de conduir… Però al ser els carrers més amples, quan creues, et dóna més sensació de perill, tota una aventura.
La flota de cotxes si que varia i no es veuen tants cotxes dels picapiedra. Ara bé, els autobusos i taxis si que haurien de fer un pensament.
Aquesta ciutat és coneguda per les seves estàtues als carrers i té el seu encant a l’hora de passejar, encara que alguna d’elles estan mutilades i pintades amb tipex, sobre tot les de la temàtica de dones nues.
Cada dos anys s’inaugura un bienal d’escultures i la d’enguany no hi arribo per dos dies, encara que hi veig els preparatius.

També visito un museu molt pintoresc, el Fogon de los Arrieros, altament recomenable.

Fundat l’any 48 per Aldo Bolgietti, impulsor també de les estàtues al carrer de la ciutat de Resistència, es creà com a lloc de trobada per poetes, escriptors i artistes per impulsar un compromís de l’art per la ciutat.
Actualment segueix sent un centre cultural on s’hi fan conferències, teatre, reunions… Però es pot visitar com a museu per recordar la seva època d’esplendor.
S’hi pot trobar molt d’humor i curiositats:

  • Una col·lecció de tasses de té d’arreu del món, de les quals, miraculosament, cap és robada, sinó d’amics, comprades o regalades.
  • Un cementiri privat, per acostumar-se a lo inevitable.
  • La gallina dels ous, d’on treuen els fons del museu.
  • Comentaris als llarg de la barra del bar particulars: pels borratxos i pels despistats (traduït al cristià , “Atenció! Quan l’interruptor principal estigui deconnectat, els elements senyalats estàn sota tensió”, gràcies per la traducció Helena!)
  • I alguna que altra escultura.
museu_fogon