• Basílica de Santo Domingo
• Casa Rosada
• Cabildo
• Catedral Metropolitana
• Banco de la Nación
• Hem deixo la Casa de las Luces perquè obren a les 15h
• Visito en Museu de la Ciutat (situat al costat d’una farmàcia centenària) i l’Etnològic.

Segueixo caminant en direcció a Puerto Madero.

• Monument a Colon
• Correu central, un edifici que abraça tot una illa(100x100m) i on em descuido de visitat un petit museu de correus.
• Un cop a Puerto Madero veig
• El pont de la Dona, fet per Santiago Calatrava
• La fragata Sarmiento i el seu museu
• No visito la reserva “Ecològica constanera Sur”

Dia 25:

• Iglesa Nuestra Señora de Belén
• Pasaje la Defensa
• Plaza Dorrego
• Començo a donar-me compte que aquí també hi ha cotxes de museu.
• En el parc Lezama contemplo una església ortodoxa

Dia 26, No puc veure el museu d’art modern perquè obren a les 11 i són les 9:30, segueixo direcció Boca
Un cop a Boca:

• Un mural escenogràfic.
• El teatre Galpón de Catalinas que van crear el mural anterior.
• L’estadi de la Bombonera, l’estadi del Boca Juniors. Per veure el seu museu i l’interio, 30 pesos.
• El Caminito.

Després de dinar pel barri (em foto un bon bife de lomo, un solomillo vamos, de puta mare) “agarro” el bus 152 i baixo a la plaça San Martin per veure el barri el Retiro:

• Museu Fernández Blanco
• Façana del Palacio San Martin
• L’edifici Kavanagh
• La torre dels anglesos
• No visito l’estació de tren de Retiro

Dia 27, barri de Palermo, agafo el metro fins la plaça Italia, veig:

• Zoo, costa 15$ i dintre pots comprar menjar per donar als animals.
• Jardí japonès on coincideixo amb el dia de Tanabata i es celebren una sèries d’activitats: vall masculí japonès, explicació del Tanabata, papiroflèxia,
• Jardí botànic, gratuït.

Els dos dies van anar així:

• Dia 17/07/08: Iguazú des d’Argentina: L’entrada costa 40$ i hi afegeixo el tour (150$), la gran aventura, que consta d’un passeig en camió durant 8 km, que m’ho podria haver estalviat, i una aproximació amb una peazo zodiac a les catarates, acabes batejat. Dintre el parc ho miro tot: l’illa San Martin, circuit inferior, circuito superior, el sendero Macuco i la Garganta del Diablo, que s’hi va amb un trenet. Entro a les 9 i surto les 17, acabo destrossat.
• Dia 18/07/08: Iguazú des de Brazil: Només té un circuit gratuït amb l’entrada però té unes vistes molt més panoràmiques que les d’Argentina. Amb dues hores ho tens tot fet. Al sortir hi ha la opció de contemplar tot el parc des d’helicòpter per 100 dolars, és tentador. I Al costat, ha 100m, hi ha una zoo d’aus, rèptils i papallones que t’amplien els motius per passar a Brasil.

• Dia 18/07/08 (nit): Iguazú des d’Argentina (nit): El dia abans reservo per tornar a visitar les cataratas del costat argentí, però a la nit, els dies de lluna plena organitzen visita més sopar, una altra visió “epetacular”.

No vaig tenir cap problema per la moneda a Brasil, tan als autobusos com els parcs i llocs de souvenirs et fan al canvi multiplicant per 2 els Reals perquè sortissin Pesos, quan la divisa està 1 a 1’7 però bueno…

A primer cop d’ull Salta i Resistencia són iguals però vas passejant i et vas fixant en petits detalls que marquen les diferències.

Totes dues tenen el centre en una plaça, aquí és la del 25 de Mayo i és el doble o triple de gran.
La gent condueix igual de malament, no saben qui té preferència, el que és un pas de vianants, el carnet de conduir… Però al ser els carrers més amples, quan creues, et dóna més sensació de perill, tota una aventura.
La flota de cotxes si que varia i no es veuen tants cotxes dels picapiedra. Ara bé, els autobusos i taxis si que haurien de fer un pensament.
Aquesta ciutat és coneguda per les seves estàtues als carrers i té el seu encant a l’hora de passejar, encara que alguna d’elles estan mutilades i pintades amb tipex, sobre tot les de la temàtica de dones nues.
Cada dos anys s’inaugura un bienal d’escultures i la d’enguany no hi arribo per dos dies, encara que hi veig els preparatius.

També visito un museu molt pintoresc, el Fogon de los Arrieros, altament recomenable.

• Una col·lecció de tasses de té d’arreu del món, de les quals, miraculosament, cap és robada, sinó d’amics, comprades o regalades.
• Un cementiri privat, per acostumar-se a lo inevitable.
• La gallina dels ous, d’on treuen els fons del museu.
• Comentaris als llarg de la barra del bar particulars: pels borratxos i pels despistats (traduït al cristià , “Atenció! Quan l’interruptor principal estigui deconnectat, els elements senyalats estàn sota tensió”, gràcies per la traducció Helena!)
• I alguna que altra escultura.

museu_fogon

A Tilcara parem 20 minuts, una pena perquè hi ha unes runes precolombines, un jardí botànic i un interessant museu i la entrada de 10$ val pels tres. Amb aquest temps només ens dóna per veure les runes anomenades Pulkarà, que vol dir fortalesa, i al pujar-hi entens el motiu del seu topònim, al punt més àlgid és veuen els 4 punts cardinals.

El segon stop el fem a Humahuaca on dinem i hi passegem una mica. Tots els carres estan empedrats i les cases són fetes de adobe, uns totxos de fang i palla asacats als sol. És de bon tros el lloc més turístic, tot està pensat per nosaltres: comprar, comprar i comprar. Potser val la pena pel cabildo on hi ha una torre rellotge en la que surt una figura home a escala real de san Francisco Solano (nascut a Barcelona) i cada dia a les 12 en punt surt per beneir als qui passa per la plaça.

Reprenem el viatge de tornada i ens aturem a Maimarà, situat entre Humahuaca i Tilcara. El seu nom vol dir camp d’estrelles o estrella que cau, degut al meteorit que va caure a prop de la zona. Al baixar de l’autobús per fer una foto a la muntanya la paleta del pintor em trobo amb una alegria, una noia del poble em regala un penjoll i un paper amb la seva adreça. Em frego les mans, però la meva il·lusió s’acaba ràpid, ho fan totes les dones locals als gringos, els turistes. A canvi del souvenir, esperen que tu els hi envïis roba o material escolar. Pels que estiguin interessats encara que no hi hagin estat, la direcció que em van donar és

Lorena S. Hilarión

Calle Belgrano S/N

Maimarà, Jujuy

cp-4622

Seguim la ruta i visitem Urquia per veure l’esglesia de san Francisco de Paula, famosa per les seves pintures de l’escola de Cuzco feta pels indígenes. La seva importància es troba en què els hi demanaren que pintessin uns àngels, els indígenes, no sabent què és un àngel, li pregunten als interessats quina forma tenen, naturalment els hi responen que són com els homes espanyols però amb ales. Obedients, els pintors dibuixen la seva visió dels colonials afegint-los les ales. Aquests quadrats són anomenats àngels arcabucers (es veu malament perquè no deixen tirar fotos dintre l’esglesia)

El guia local ens comenta el significat de l’edifici de l’església, la torre simbolitza l’home, la finestra del centre de la façana, la dona i el mur, la seguretat i unió entre ells.

A la plaça mateix en Pere compra una bandera, la bandera wipala i representa la diversitat cultural dels poble sudamericans, és el símbols del Collasuyos (colla: senyor, eminència; suyo: poble).

L’última parada la fem a la plaça de Jujuy on només ens dóna temps d’entrar al parlament on es troba la primera bandera nacional civil d’Argentina.

purmamarca_humahuaca

• El gorro “frigio”, ve de França, d’on treuen els ideals propis de la revolució francesa, sent el poble que es subleva, igual que els argentins.
• Les mans sobre el pal és el poble aixecant les seves armes per la llibertat (el barret francès).
• El sol creixent simbolitza que està naixent una nova nació.
• El lleuré, la victòria.
• Els llaços vermells, el federalisme.
• Pels colors blans i celest… és llarg d’explicar.

En direcció a Purmamarca passem per la Quebrada de Lipan.

Arribo a Purmamarca a les 5 de la tarda i aprofito l’hora que em queda de sol per mirar les vistes des d’un pujol anomenat polito.
Tot i que tinc sort i estic sol en una habitació per 8 persones, no recomano gaire l’hostal on dormo, principalment per la dutxa que està està dintre el lavabo sense cap mena de separació, ni de plat de dutxa. Ara bé, és el lloc més barato 25$, i la resta d’habitació interiors a la casa tenen bona pinta.
Sopo al poble en el lloc que em fa més gràcia, haig de revisar la meva definició de gràcia perquè menjo totalment sol i el cambrer em fot un pallissa d’història d’Argentina, Jujuy i una mica de religió i, a més, catòlica tremenda. Passo per caixa, 30$ per un pizza i un litre de birra, que de moment totes les pizzes que he provat són iguals i no valen res.
Vaig a dormir, demà seguiré…

salinas_purmamarca