Segon dia d’aquest mini tour. Em llevo a Purmamarca i començo a les 9 del matí rodejant el Cerro de los siete colores passejant pel Paseo de los Colorados, perdent-me pels voltants (expressament) tardo 1h i 20 minuts. El matí és la millor hora per contemplar i apreciar els colors que ofereix la serralada.
L’autobús de l’agència em passa a buscar per l’hostal a les 11 i prenem la ruta en direcció a la Quebrada de Humahuaca, al pujar al bus, em trobo amb un de la terra, en Pere, una alegria poder parlar en català durant aquest viatge.
La Gorja d’Humanhuaca va ser clau en la guerra d’independència d’Argentina, Manuel Belgrano, advocat de professió, comprar un exercit modest per combatre contra els reialistes, per augmentar el seu efecte, vestí de militars els cactus de la gorja per on passem.
Durant el trajecte, a mà esquerra, hi veiem el jacorai maquíssim i molt important arqueològicament per contenir entre els colors que s’hi formen la capa de sediments que provocar el meteorit de fa 65 milions d’anys. La seva forma recorda a la faldilla de les natives, anomenades jacorais.
A Tilcara parem 20 minuts, una pena perquè hi ha unes runes precolombines, un jardí botànic i un interessant museu i la entrada de 10$ val pels tres. Amb aquest temps només ens dóna per veure les runes anomenades Pulkarà, que vol dir fortalesa, i al pujar-hi entens el motiu del seu topònim, al punt més àlgid és veuen els 4 punts cardinals.
El segon stop el fem a Humahuaca on dinem i hi passegem una mica. Tots els carres estan empedrats i les cases són fetes de adobe, uns totxos de fang i palla asacats als sol. És de bon tros el lloc més turístic, tot està pensat per nosaltres: comprar, comprar i comprar. Potser val la pena pel cabildo on hi ha una torre rellotge en la que surt una figura home a escala real de san Francisco Solano (nascut a Barcelona) i cada dia a les 12 en punt surt per beneir als qui passa per la plaça.
Reprenem el viatge de tornada i ens aturem a Maimarà, situat entre Humahuaca i Tilcara. El seu nom vol dir camp d’estrelles o estrella que cau, degut al meteorit que va caure a prop de la zona. Al baixar de l’autobús per fer una foto a la muntanya la paleta del pintor em trobo amb una alegria, una noia del poble em regala un penjoll i un paper amb la seva adreça. Em frego les mans, però la meva il·lusió s’acaba ràpid, ho fan totes les dones locals als gringos, els turistes. A canvi del souvenir, esperen que tu els hi envïis roba o material escolar. Pels que estiguin interessats encara que no hi hagin estat, la direcció que em van donar és
Lorena S. Hilarión
Calle Belgrano S/N
Maimarà, Jujuy
cp-4622
Seguim la ruta i visitem Urquia per veure l’esglesia de san Francisco de Paula, famosa per les seves pintures de l’escola de Cuzco feta pels indígenes. La seva importància es troba en què els hi demanaren que pintessin uns àngels, els indígenes, no sabent què és un àngel, li pregunten als interessats quina forma tenen, naturalment els hi responen que són com els homes espanyols però amb ales. Obedients, els pintors dibuixen la seva visió dels colonials afegint-los les ales. Aquests quadrats són anomenats àngels arcabucers (es veu malament perquè no deixen tirar fotos dintre l’esglesia)
El guia local ens comenta el significat de l’edifici de l’església, la torre simbolitza l’home, la finestra del centre de la façana, la dona i el mur, la seguretat i unió entre ells.
A la plaça mateix en Pere compra una bandera, la bandera wipala i representa la diversitat cultural dels poble sudamericans, és el símbols del Collasuyos (colla: senyor, eminència; suyo: poble).
L’última parada la fem a la plaça de Jujuy on només ens dóna temps d’entrar al parlament on es troba la primera bandera nacional civil d’Argentina.
 |
| purmamarca_humahuaca |
que hi fa en Pere per aquestes contrades ???