Els dos dies a Salta han estat relaxats, ho he vist tot a peu, el què s’ha de veure s’entén. Tot és molt a prop de la Plaza de 9 de Julio.
Tots els museus costen entre 1 i 3 $, excepte el MAAM (Museo de Arqueologia de Alta Montañna, que val 15 i és el més impactant amb un parell de mòmies tretes dels Andes com a ofrenes a la natura . Ara bé, el més curios i “cuco” és la Casa de Pajarito Velarde, que tracta d’un personatge bohemi de Salta i totes les mogudes i festes que feia en la seva caseta, ara convertida en museu folcloric.
Pel carrer, als voltants del centre, és força transitat i et trobes persones que et van dien “uemes” o Güemes, no ser el perquè encara, d’altres, prop dels bancs, et van dien “cambio” i pots negociar un mica el canvi de divises, preguntant amb en Jaume, els bancs oferien entre 4′72 i 4′77, i ells, anomentats “arbolitos” fins a 4′83 per cada euro.
Ara estic mirant unes sortides fora de Salta per anar i tornar el mateix dia. En principi faré: dilluns 7 Cafayate amb en Jaume i, portat per una agència, dimarts 8 Cachi i dijous 10 les Salinas (El camí que fa el tren de les Nubes, ara tancat).
Tot i que m’he descuidat el carnet de conduir (ja era raro que em deixes algo a barna, a part del clàssic: el carregador pel mòbil) prefereixo anar així que no pas llogar un cotxe, menys merder organitzatiu, més barato i no pateixo ni per accidents ni per averies.
La majoria d’agències es troben al carrer Buenos Aires i has d’anar negociant preus.
De moment el jet lag només em passa factura a partir de les 7 de la tarda, que és quan arribo a casa i començo a notar el cansament del dia i és quan miro el rellotge del portàtil i són les 12h a Barna.
El temps és ideal, tot i que estem a l’hivern, només quan se’n va el sol és quan te’n recordes del jersei
Encara no he pogut assaborir del tot la gastronomia local, només unes empanades que són típiques (fins i tot fan concursos ), està pendent de menjar locro i humitas, però avui mateix he pres per dinar de segon “bife de chorizo”, una part de la vedella boníssima, l’he menjant en un centre d’aigües termals, on abans m’he ficat en una sauna en aigua sulfurosa que surt a 98º directament de la natura. A més és un hotel i es troba a Rosario de la Frontera.
Val a dir que també he provat els gelats, i aquí està el primer fallo de Salta, no hi ha gelat d’Stracciatella, un drama!
Fotos d’aquests dies:
que es extrany no deixarte res …. no podies tornar a buscar-ho salta es mes lluny que els ferrocatas .
ai senyor qui no te cap ha de tenir cames.